MEGATSUNAMI

Un megatsunami, també anomenat Mur d'aigua, és un tsunami que excedeix en proporcions monstruoses la grandària mitjana d'aquests. El megatsunami més gran registrat per la ciència, és el que es va donar a Alaska el 9 de juliol de 1958, a la badia Lituya, al nord-est del golf d'Alaska, un fort sisme, de 8,3 graus en l'escala de Richter, va fer que s'ensorrés pràcticament una muntanya sencera de la glacera Lituya en direcció a la costa vorejada per muntanyes a manera de golf, el que va augmentar l'impacte donat l'estretor de l'àrea en la qual la força produïda per la caiguda de la glacera es va distribuir, generant una paret d'aigua que es va elevar sobre els 500 metres, convertint-se en l'onada més gran de la que es va tenir registre.

 

TSUNAMI

Un tsunami o sisme submarí és una onada gegant d'aigua  generalment de gran alçada que arriba fins les platges .  Els tsunamis poden ser causats per terratrèmols submarins com el Terratrèmol de l'Oceà Índic de 2004, o per esfondraments com el que hi va haver a la Badia Lituya, Alaska. El tsunami produït pel terratrèmol de l'Oceà Pacífic l'any 2004 va batre tots els rècords, sent el més mortífer de la història.

TERRATREMOL

Es dóna en les plaques tectòniques de l'escorça terrestre. A la superfície, es manifesta per un moviment o sacsejada del sòl, i pot destruir  les estructures mal construïdes. Els terratrèmols més poderosos poden destruir fins i tot les construccions més ben fetes. A més, poden provocar desastres secundaris com erupcions volcàniques o tsunamis. Els terratrèmols no es poden preveure. Són capaços de matar a centenars de milers de persones com el Terratrèmol de Tangshan de 1976, el Terratrèmol de l'Oceà Índic de 2004 i el terratrèmol d'Haití de 2010.

ERUPCIÓ VOLCANICA

Els volcans són obertures o esquerdes a l'escorça terrestre a través de la qual es pot produir la sortida de lava, gasos, o poden explotar llençant a l'aire grans blocs de terra i roques. Aquest desastre geologic és produït per l'erupció d'un volcà, i aquestes poden donar-se de diferents formes. Des de petites erupcions diàries com les de Kilauea, a Hawaii, o les extremadament infreqüents erupcions de supervolcans en llocs com el Llac Toba. Grans erupcions recents són la de la montanya Santa Helena i Krakatoa, succeïdes en 1980 i 1883, respectivament.
Un supervolcá és un volcà que produeix les majors i més voluminoses erupcions de la Terra. L'explosivitat real d'aquestes erupcions varia, si bé el volum de magma erupcionat és suficient en cada cas per alterar radicalment el paisatge circumdant, i fins i tot per alterar el clima global durant anys, amb un efecte cataclísmic per a la vida.

ERUPCIÓ LIMNICA

Una erupció límnica és un sobtat alliberament de gas asfixiant o inflamable d'un llac.Tres llacs tenen aquesta característica, el Llac Nyos, al Camerun, el Llac Mono, a Califòrnia i el Llac Kivu, entre Rwanda i la República Democràtica del Congo. El 1986 una erupció límnica de 1,6 milions de tones de CO2 del Llac Nyos va asfixiar a 1.800 persones en un radi de 32 quilòmetres. El 1984, una fuita de  diòxid de carboni va tenir lloc al Llac Mono, matant a 37 persones dels voltants. No es té constància d'erupcions en el Llac Kivu, amb concentracions de metà i diòxid de carboni, però es creu que tenen lloc cada 1.000 anys

ENFONSAMENT DE TERRA

Un enfonsament de terra és una depressió localitzada en la superfície terrestre produïda per l'enfonsament d'alguna estructura interna, com una cova. Succeeixen sense previ avís i afecten als edificis situats damunt i confrontants. En alguns casos no se sap la profunditat que tenen i que hi ha al fons.

CORRIMENT DE TERRA

Un corriment de terra , també conegut com lliscament de terra , és un desastre estretament relacionat amb les allaus , però en comptes d'arrossegar neu , arroseguen terra , roques , arbres , trossos de cases , etc .
Els corriments de terra poden ser provocats per terratrèmols , erupcions volcàniques o inestabilitat a la zona on es produeix . Els corriments de fang, també coneguts com al · luvions , són un tipus especial de corriments  causats per l'aigua que penetra en el terreny quan hi han pluges fortes , modificant el terreny i provocant el lliscament . Això passa amb certa regularitat a Califòrnia durant els períodes de pluges . Els corriments de terra succeeixen després de terratrèmols , tsunamis , o pluges de llarga durada .

ALLAU

Una allau és una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant d'una muntanya. 
Les allaus de neu són de dimensions variables. N'hi ha de grans dimensions, que arriben fins al fons de les valls després de recórrer centenars de metres, o quilòmetres, i d'altres de petites dimensions, que poden avançar algunes decenes de metres. Fins i tot una d'aquestes allaus petites té la capacitat de causar-li la mort a una persona. 
Les allaus poden ser de tres tipus: 
allau de neu pols: Generalment neix d'un punt i arrosega cada vegada mes neu.
allau de neu molla: Aquest tipus d'allau es produeix a les pendents ben exposades al sol quan puguen les temperatures durant l'any, principalment, a la primavera.
allau de placa: Aquest tipus d'allau es el mes freqüent. Una placa és un superficié de neu compacta que es desprèn de la resta del mantell de neu i que llisca sobre el sòl o sobre la neu existent.